En un món de fantasia, deixaria que comptessis les meves pigues. Que les classifiquessis per grandària. Que n’inventessis constel·lacions i els posessis nom. Que imaginessis que són taques de cafè o de xocolata i que intentessis esborrar-les amb la punta de la llengua. I després voldria que em fessis l’amor. Per tornar a desordenar-les totes i començar de nou.
Una mica de provocació de tant en tant no va pas malament... :)
ResponEliminaEn un món de fantasia
ResponEliminareorganitzaria,
l'univers privat de les teves pigues,
en un caos de poncelles d'olor
que esclatarien amb el més
lleuger dels teus murmuris.
Big bang de colors,
lluny del espectre conegut,
que ens omplirien
de sensacions irrepetibles
i plaents.
Petó. :)
Jo aquesta foto l'he vist abans... em sembla que a can Velis Nolis, no?
ResponEliminammmmmmmm..... no va gens malament la provocació, ja ho pots ben dir... un petó bitxo
a qui no li agrada la fantasia...
ResponEliminajo també em deix provocar
Això es poesia eròtica amb molt bon gust.és preciosa
ResponEliminam'encanten les pigues:) trobar-ne de noves, de desconegudes... són pura provocació!
ResponEliminabarbollaire, bonic, molt bonic :)
ResponEliminaJordi, no anaves equivocat amb allò de la Velis... (ja veig que tens bona memòria) :)
Pentesilea, la fantasia és el motor dels somnis. I els somnis, els que ens fan tirar endavant :)
jocdellums, gràcies! :)
octubrina, a mi també m'agrada descobrir-ne de noves. I si és en altres cossos... :)
velis, musa de la provocació, què dir-te? Que tota tu ets una fantasia infinita... :)
El que fa interessant algunes fantasies es la possibilitat que es facin realitat...
ResponEliminaO no...
jo vull pigues d'aquestes!!! ;-)
ResponEliminacada dia escrius millor. Gracies pq cada cop q et llegeixo, m'encanta!
ResponElimina