Amagar-me sota la flassada i que el somni s’estengui per la meva pell com un bàlsam reparador, atenuant aquest mal que mortifica el meu cos. Clavar un senyal d’stop a l’inici de la carretera que va de la meva ment al cor i aturar els pensaments –i el seu soroll- durant uns instants. Perquè avui em fa mal pensar. Em fa mal sentir. Em fa mal tot.2.11.06
FEBRE
Amagar-me sota la flassada i que el somni s’estengui per la meva pell com un bàlsam reparador, atenuant aquest mal que mortifica el meu cos. Clavar un senyal d’stop a l’inici de la carretera que va de la meva ment al cor i aturar els pensaments –i el seu soroll- durant uns instants. Perquè avui em fa mal pensar. Em fa mal sentir. Em fa mal tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Treure el nas, de tant en tant, per damunt els llençols i sentir la calma d’una habitació a les fosques.
ResponEliminaLa pell, tersa i sensible al més mínim contacte...
Sensacions contraposades de dolor i benestar.
Algú que ens apropi un suc de taronges dolces...
Un brou miraculós, fet de carícies i petonets.
Cuida’t... :)
Petons.
Malauradament, en el meu cas, el brou i el suc seran producte de les al·lucinacions de la febre. Gràcies pels bons desitjos :)
ResponElimina