Els dies en què el meu grau d’estupidesa sobrepassa el límit permès sona una alarma estrident al cervell i es tanca la boca automàticament, evitant així que pugui dir alguna cosa de la qual em pugui penedir, fins que el meu grau de lucidesa es recupera i anul·la els efectes de la manca d’enteniment.
Els dies en què el meu grau de lucidesa supera els nivells habituals sona una altra alarma -igual d’estrident- al cervell i també es tanca la boca automàticament, evitant així que pugui dir alguna cosa de la qual em pugui penedir, fins que el meu grau d’estupidesa s’estabilitza i contraresta l’excés de claredat.
M’he adonat, però, que en ambdós casos el sistema de seguretat és insuficient: necessito instal·lar un altre mecanisme automàtic que, en cas d’emergència, paralitzi els meus dits i no em permeti escriure. O que talli immediatament la connexió a Internet. Per impedir que publiqui posts com aquest.
Ni parlar-ne, bitxo, espero que no hi hagi mai res que impedeixi que publiquis posts tan magnífics com aquest o com qualsevol altre!
ResponEliminaSi us plau, eh? Que ja ens autocensurem prou alguns... I no hauria de ser així. Res ni ningú hauria d'impedir que publiquéssim el que tenim ganes de publicar.
Un petó ben fort, guapa.
Bitxo... petó d'emergència!!!!!
ResponEliminaRecolçament total a charleeze.
ResponEliminaAra, si el que realment vols és mantenir-te en un grau de grisor important (qui m'ha dit avui a "casa" que estava farta de gris...?), doncs fàcil: Comença tancant el bloc.
(xxxxxttt! Pobre de tu que ho facis...;) )
Jo, per manternir-te entretinguda una estona i et marxi aquest "malange" que portes, et faig arribar un ram de pensaments i violetes, amb gessamí i margarides, i petites flors d'olor.
No es res per algú què un dia em va reciclar uns petons.
Au bitxo...! petó...:)
Ja m'agradaria a mi tenir permanentment connectats els dos primers mecanismes d'alarma, però acabes de llegir que al menys un no em funciona.
ResponEliminaPer cert, a tu tampoc et sol funcionar el segon.
No, no...si els dos primers paràgrafs són, conjuntament, molt enginyosos. Tallar el mail, o alguna altra cosa, és el que s'hauria de fer amb algun sapastre que volta per la blogosfera, no? :)
ResponEliminaJoan Gal i Pau
Te'n guardaràs prou, veritat, bitxo? Recorda que et vaig descobrir quan volies marxar...
ResponEliminaper sort no ho vas fer!
un petó desafinat, però espero que efectiu
Són molt cars aquest mecanismes automàtics d'emergència.
ResponEliminaNo perdis el temps i segueix escrivint...;)
ptons.