com esquimals ballant al gel

Contra la malenconia contagiosa del col·lapse de l'autopista, un grapat de cançons boniques. I que l'aire que conté el pit s'incendiï en imaginar esquimals ballant al gel. Amb el cor en flames decideixes congelar la bellesa de segons quins moments de carretera secundària. Malgrat el gris asfalt de la por i l'absència, la promesa de tot aquest verd per endavant. 

Que sí, que desfàs maletes, que et quedes per sempre perquè, de fet, mai has marxat.  

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall