La teva veu em despentina suaument el nom. I la marinada dels teus dits em dibuixa estius al cos ara que la pell enceta un tacte de final de setembre. L'equilibri és dolç, com aquest trobar-te sempre al final del gest que clou tots els cercles.
Ara que la vida tardoreja, vestim els mots amb les tonalitats de l'ocre. La mel, a la mirada; i tu, a cada far, a cada port.
Oh! quina preciositat, Anna! Gràcies per compartir-ho :-D
ResponEliminaGràcies a tu, Marga, per llegir-lo :)
ResponEliminaAra tardorejo sovint i estic amarrat a port, però quan arriba vent de marinada torno a sentir el desig de salpar ... com abans.
ResponEliminaBona tarda Anna.
Bona tarda, Pere :)
ResponEliminaPreciós, se 't trobava a faltar
ResponElimina