8.8.14

poemarbre

Sequera. Ceguera. 

Eixamplar, allargar les arrels 
en un intent de trobar els mots 
que il·luminen, 
que nodreixen, 
un símil d'aigua que calmi 
aquesta set que rovella. 
Podar les branques del poema, 
amputar els versos erms.

Nus, fulla, brot tendre,
sintagma, fonema.

Llucar de nou,
i tornar a trobar
el sentit al verb créixer.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall