A Manuel Forcano
Versos delicats per descriure un estimar salvatge que no sap de murs que el continguin. I alhora aixecar parets per acollir el fràgil equilibri entre batec i paraula. Que la sang parla, però sols alguns saben donar-li veu i ales.
Aquest saber caminar entre el vidre i la flama és el que fa gran al poeta.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada