Nits aspres de murs bastits
amb temps comptat a contrapèl.
Un solo de saxo,
com un fil de seda,
embasta el teixit de les hores sense parpelles,
cus les vores blanques de la por
per cobrir el cos nu amb una cuirassa tendra.
Un solo de saxo,
com a preludi de totes les cançons,
amables i antigues,
que dormen a la memòria.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada