Abolir, per un instant,
la drecera fàcil que ofereixen
les línies rectes,
i pronunciar els revolts de la pell
-allà on amaguem
les vocals més tendres-
amb el gest ample de l'accent obert.
Que el cos vol ser cos,
i deixar enrere la ferida.
No hi ha un trajecte amb més corbes, que las que recorren el seu cos...
ResponElimina