metamorfosi


Fer-se gran és allunyar-se cada cop més d'un record concret clavat amb una agulla de cap a la memòria. Si mesures la distància entre totes les vides que has estat i la d'ara, de l'extensió en surten països remots de selves, deserts i glaceres. I un vertigen que se t'instal·la a l'inici de cada paraula i que inventa metàfores amb animals que s'adapten al medi, insectes resplendents o plàncton que sura i espera balenes. O potser tot és tan senzill com cucs que esdevenen papallones. S'apaguen les papallones quan envelleixen? Nosaltres, però, a cada cop d'any anem perdent els colors vius de les ales, aquella pols de fada que se't queda als dits quan, en un rampell de nostàlgia, intentem retenir allò que ja no ens pertany.

Comentaris

Entrades populars