comprar un pany de cel blau i un silenci a mida. foragitar la por tot bescanviant-la per uns quants pams de fred. respirar nits i estels, l'olor de nou de tot allò que comença. obrir els braços i calcular quants centímetres d'incertesa pot abastar la caixa toràcica per encabir-la en aquest bosc d'aire i costelles. fer inventari de l'amor en totes les seves formes, de noms que ja fa temps que naveguen per sota la teva pell inundada de mapes i desig i engrunes per saber trobar el camí de tornada. ets tantes coses viscudes que mirar enrere és calfreds, i que avançar sigui vertigen. demanes fer-te gran a cop de rialla de nen, de pas de pardal, de comptar escales i de continuar desfent els nusos de la gola amb dits de poeta.