you make me feel like dancing

Tenir tot d'infinitius per donar moviment als dies que encara estan per estrenar. I saber del cert que hauràs d'inventar nous verbs per definir certs giravolts, piruetes i passos de ball.

arbòria

He enyorat, sense saber-ho, el paisatge-decorat de cada dia. Aquesta terra que s'incendia de forma indecent amb la llum, i tots els arbres que respiren immobilitat i arrels i escorça i anelles que són anys com bandes sonores de silenci ja consumit per la veu de la natura. Penso en temperatures, punts d'ebullició, condicions normals i graus de dificultat, i ja no em bull la sang. O tinc saba a les venes o el cor se m'està tornant covard.

sense mapes

Tibar d'una paraula i fer-ne una frase prima, de fil de veu que tremola, per embastar diàlegs a les estovalles. Jugar a ser déus barats, mitologia de rebaixes, teixir jerseis amb les agulles del temps i esllenegar les mànigues de la tarda. Longituds, latituds, actituds sense mapes. Perquè el mèrit és perdre'ns, boca endins, i trobar-nos per instint en els camins i els viaranys que ens duen a casa. L'amor és una llar feta de converses llargues en la llengua de la llana.

gimme shelter

Que algú escrigui quelcom genial. Por caridad. Que vull paraules volàtils, d'aquelles que fan pessigolles al paladar i que deixen una empremta agradable, fàcil d'oblidar. Per a coses memorables, nosaltres.

peluix de goma

Em construeixo una nova escalfor, a mida, ara que ja ha passat tot i la normalitat s'escampa lentament com la beixamel sobre els canelons. Un moment de manta i sofà sense llibres ni televisió, només jo davant la idea de reprendre -again- el trajecte més curt entre pàrquing i pàrquing els dies laborables i viure ordenadament en els espais que queden entre les coses que anoto a les llistes que van bastint els meus edificis, les meves hores. Perquè el temps amb què farcim el cos de nou a sis s'escriu amb retolador i amb lletra que té pressa, amb majúscules tipus preparadoslistosya! a punt per sortir corrents després del punt i seguit. Deixeu-me que escuri l'envàs del diumenge com a excusa per retardar el moment de plegar les peces de roba d'allò que veritablement importa i guardar-les als calaixos de la memòria. Cinc minuts més, i després tot serà coixins i aquest passar pàgina que vol dir posar-se el pijama i abraçar amb els peus la bossa d'aigua calenta com si fos un peluix adoptat. Ara que som al llindar dels quaranta, sobreviure i mascotes.