epicentres

Obviar el ritme del batec, la cadència de la respiració fins que l'emoció dels petits reptes ens terratrem les hores. I el pit esdevé insuficient per a un cor que es revela omnipresent, potent, sonor. 

Tsunamis a la sang. Les expectatives, fetes d'aire i fusta, suren.

glops de calendari

Mentre a fora plouen cançons de tardor, plorem deserts, enyorem glaceres.

El cos, aquest meravellós desconcert climàtic.

on the road again

El darrer dia de vacances és respiració profunda i ulls tancats, a l'espera de la fiblada de l'estrès.

dièresi

Al clos del cos, horabaixa.
Posta de sol sobre la carn laxa,
el múscul cansat,
el pensament circular
apamant el vol de tarda
dins la mateixa gàbia,
l'horitzó nostre de cada dia,
el gest recurrent,
sempre puntual a la cita.

De tant en tant, però,
canviar una coma,
inventar un nou verb,
redefinir el punt i seguit,
atorgar un tacte diferent
a un final provisional.
Ampliar fronteres,
redecorar banderes,
eixamplar els límits de la pell,
accentuar un moment àton
tot desafiant les regles.

Dièresi.

Que sí, que es pot ser feliç
durant l'instant en què goses
pronunciar-te el nom de dins a fora,
distinta,
malgrat el palíndrom etern.

Gemina't. Germina.

nusos i llaçades

L'art de viure és saber encadenar finals amb principis. 

Tarda d'anar filosofant, o com trobar al propi rebost una frase optimista ara que arriba el final de les vacances.