polaroid #9

entrar dins dels dies amb l'ajuda del calendari. rebatejar, per exemple, un dimarts i assaborir una nova pronunciació de les seves hores. regust de dijous enfundat en el vestit car i bonic d'un divendres de cel rentat, sol brillant i flors blanques. delir-se per la promesa del verb que conjugaràs en el tacte imaginari d'un plural que vindrà tot respectant la distància de seguretat. tots els futurs possibles són dolços si els tastem amb la boca assedegada del desig.  

polaroid #8

la por com un glaçó sobre la pell. una por que s'esmuny, que rellisca si proves d'agafar-la amb les mans. espantar la por. foragitar-la i que, en la seva fugida, dibuixi tot de camins de plata a contrallum. 

* fotografia de Chema Madoz

polaroid #7

la paraula ha esdevingut líquida després que el mar es precipités cel avall. som converses xopes de blau, i ara aprenem de nou a pronunciar altres colors de la paleta que no siguin derivats del fred. dir el sol que torna, dir un desig de platja, vermells esbojarrats i dunes que es desplacen. revolució cromàtica, climàtica. pintar els dies amb un deix de gairebé estiu i que les frases se'ns evaporin boca enllà. 

polaroid #6

la música que ens salva. playlists de colors lliures d'anuncis, flashbacks patrocinats per cedés i vinils. la banda sonora de les nostres vides en un solc infinit, moments musicals en bucle. ballem, va.

polaroid #5

maldar per conservar la mirada àmplia, àvida i rodona. perquè els ulls se'm tornen petits sense horitzons on estendre la bugada.