tattoo

Tanta llum. I jo, amb teranyines a la mirada, intento destriar paraules per dibuixar aquests darrers matins de sucre i cristall a la pell de la memòria. 

robinson

Inventariar tots els naufragis. Deixar enrere les illes desertes. Desaprendre l'hàbit de cercar vaixells a l'horitzó.

Acostumar-se a nedar de nou, sense por d'ofegar-se. I gaudir del plaer de surar.

punt i seguit

Dibuixar un inici. Un punt que, amb traç ferm, esdevindrà línia, camí, barana. I amb aquest inici, una altra primera vegada i, amb ella, tot allò que pot ésser. 

Dibuixar un inici en un full en blanc és començar a escriure -a escriure't- de nou. Ara tan sols cal triar quina serà la primera paraula.

bella dorment

Que, de tan obvi, 

l'amor se'ns adormi sota la pell. 

De tant en tant, 

acostar-s'hi de puntetes

per sentir com respira,

com encara batega.

Amb la certesa de saber 

que només cal un bes

-només un de sol-

per desvetllar-lo.

gris de Payne

La pau d’un dimecres qualsevol enmig d’aquesta guerra contra el temps. La llum d’un hivern que, lluny de ser amable, et fa oblidar el fred que ha cremat el verd que resistia a les trinxeres. 

Matí de desitjos, intencions i dubtes. La fe és de franc però, de tant en tant, passa factura i repatria els cadàvers de les il·lusions que enlaires en avions de paper que s'estavellen contra les promeses disfressades de blau cel. Envoltada de naufragis, demano primaveres per carta certificada, escrita amb la cal·ligrafia rodona i tendra dels dies d’estiu que adornen la memòria. Perquè només la nostàlgia sap pintar els records d'un color ingràvid, com de vertigen, ara que el gris senyoreja cabells i certeses, amb el pas ferm d'aquell que sap que ha vingut per quedar-se.