Cavalcar els núvols, mesells, amb la mirada a través dels finestrals.
Camins i planúries de vidre, a pas de vent.
Fins que el mur més proper et faci tocar, de nou, de peus a terra.
27.6.14
àncores
Respirar-te en el moment que mossegues el desig, i assaborir la textura de tots els vermells. Fas olor de sal i fusta antiga; mirar-te mar endins i saber-te vaixell capaç d'arribar a qualsevol port.
Salpem.
25.6.14
neu, calamarsa
S'ha fet tard per als jocs de paraules: les metàfores han abandonat la casa. Tan sols queda l'eco somort dels dies de glòria arrapat a les parets, i aquest passejar per escrits antics, com habitacions buides, fins que se t'omplin les sabates de versos deslluïts i mots de llum gastada.
Un és poeta fins que la realitat és tan pesada que ja no pots espolsar-te-la. Com quan la neu deixa de ser neu i esdevé calamarsa.
20.6.14
departures, arrivals
Corrua d'avions tot trencant
la pau blava del cel:
processons modernes
cap a la festa de l'estiu.
Departures, arrivals.
Dèdals, ícars,
pseudodéus amb ales
que el sol sempre acaba
posant al seu lloc.
18.6.14
la perfecció, el darrer asil
Vivim dies en què la incompetència ja no es contempla com un defecte, i fins i tot es tracta amb indulgència.
La feina ben feta no té fronteres. Per no tenir, ja no té ni pàtria ni país. I el futur s'escriu amb faltes d'ortografia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)