rèptil

Temps de mudar la pell 

del llavi. 

Temps sibilant, 

d'essa sonora. 

Temps de fricatitzar, 

de cicatritzar. 

Mots-serp 

per pronunciar amb pas lent, 

sensual, 

sinuós, 

el teu nom d'hivern.

un globo, dos globos, tres globos

 

A Sabadell estem més que acostumats a veure globus grocs enlairant-se cap al cel, fugint a tota velocitat de la presó d'unes mans petites, sobretot si passeges per la plaça de l'ajuntament on hi ha el primer establiment de la cadena de restaurants Viena. Malgrat el costum, ¿què fa que cada cop, un rere l'altre, ens quedem embadalits tot contemplant la trajectòria del globus fins que desapareix de l'abast de la mirada? Potser és que, malgrat el pas del temps, mai deixem de mirar el món amb ulls de nen, potser per poder tornar durant un moment a aquella infantesa que, segons per a qui, era en color o en blanc i negre.

disculpen las molestias

El cos, avui, en obres, com les ciutats en agost.

Molèsties arreu. I jo, incapaç de disculpar-les.

epicentres

Obviar el ritme del batec, la cadència de la respiració fins que l'emoció dels petits reptes ens terratrem les hores. I el pit esdevé insuficient per a un cor que es revela omnipresent, potent, sonor. 

Tsunamis a la sang. Les expectatives, fetes d'aire i fusta, suren.

glops de calendari

Mentre a fora plouen cançons de tardor, plorem deserts, enyorem glaceres.

El cos, aquest meravellós desconcert climàtic.