vendaval

Gris hospital,

o el tacte rúfol de les hores

que es precipiten per l'esvoranc de la incertesa,

com un degoteig incessant de dits inquiets,

desordenats,

que miren de vertebrar el neguit elèctric,

amb regust de llamp,

cap a les capes més profundes de la terra

on s'enfonsen les arrels d'aquest cos

que sobreviu a la tempesta.

Habites un sentiment de vent sense casa.

Saps, però,

-sempre ho has sabut-

cap a quina direcció créixer.

es meu desert

A dins, reductes d'innocència.

Oasis d'aigua clara

on nedar a estones, 

encara,

per l'estiu d'una mirada neta.

endreça

al calaix desordenat de l'ànima,

endreça de pors inútils

com mitjons desaparellats.

i no comptabilitzar la por 

de no fer-hi lloc 

per així no encabir-ne de noves.

equilibrismes

Caminar descalça pel fil de plata que lentament deixa la veu de les hores-aranya. Arribar a port, a la badia dels vespres, tot sostenint el pes d'un sol dia a les parpelles, i tancar els ulls ara que la fosca encoratja el gest.

Trencadissa.

tangerine

Malgrat saber que és verda encara, treure-li la pell a una mandarina tan sols pel plaer de dur el seu perfum al tou dels dits durant unes hores.

Això és la il·lusió.