Bull l’arròs i les roques encara ploren nits i pluges. Voler escriure i no poder. Massa groc i blanc de margarida i paret. I pues de guitarra que cauen de les butxaques per recordar-me que no hi ets. Però que vas ser-hi, i que hi seràs. En aquest vespre d’aniversaris solitaris, et regalo tots els meus temps verbals, excepte els hipotètics i els condicionals.
Sempre cauen pues de les butxaques. Llavors la rentadora sembla unes maraques i no sé el perquè :)
ResponEliminaBona nit!
L.
Blanc i groc, blanc i groc... Ei,no dissimulis, has estat seguint el viatge del Papa pels USA! No em facis cas, bitxo. He pensat que feia temps que no et saludava virtualment. Va, m'agafo un temps hipotètic, que sembla que han quedat lliures.
ResponEliminaNo seríem humans, si no desitjàrem. de vegades és dur, ser humans i pretendre i desitjar coses. I , de vegades, també és tan genial.
ResponEliminavolia dir "de regaaaaaaal"!
ResponEliminaés preciós.
ResponEliminaels temps verbals de regla, que genial.