Si poguéssim radiografiar els sentiments, segurament en alguna ocasió voldríem generar electrocardiogrames i encefalogrames plans. Dir no als alts i baixos emocionals. Anestesiar certs pensaments injectant dins del cervell imatges anodines i infinites parets en blanc. O fins i tot extirpar-los per eradicar el sofriment. La carretera de la vida té massa cruïlles, viratges, semàfors i stops, i la inèrcia no perdona. Si estàs fet d’excessiva matèria sensible, agafa’t ben fort, que vénen revolts.15.6.08
inèrcia emocional
Si poguéssim radiografiar els sentiments, segurament en alguna ocasió voldríem generar electrocardiogrames i encefalogrames plans. Dir no als alts i baixos emocionals. Anestesiar certs pensaments injectant dins del cervell imatges anodines i infinites parets en blanc. O fins i tot extirpar-los per eradicar el sofriment. La carretera de la vida té massa cruïlles, viratges, semàfors i stops, i la inèrcia no perdona. Si estàs fet d’excessiva matèria sensible, agafa’t ben fort, que vénen revolts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Més val així...no sentir res encara deu ser pitjor.
ResponEliminaUn petò
Quina coincidència això de "metaforitzar" el camí emocional amb conduïr ;)
ResponEliminahttp://blabladurias.blogspot.com/2008/06/530.html
Però sentir massa també té efectes nocius per a la salut, maeve :)
ResponEliminagulg? gulgulan? ets tu? :)
jejejeje .... Sí. Jo mateix. M'he passat al castellà ;)
ResponElimina