long play

Giren els vinils, de nou. La música torna a tenir el regust dels quinze anys, sense pols acumulada als solcs durant aquest exili digital. M'estic fent gran.

2 comentaris

  1. De vegades penso en els meus vinils. Els conservo, però, no tinc tocadiscs!
    De tota manera el CD s'assembla...els agafo igual que agafava els vinils, el ritual és semblant. D'aquí a poc, però, crec que també des apareixeran... amb això del mp3 i els llapis USB. Snifff!

    ResponElimina
  2. Ara en tornen a vendre, de tocadiscos. I a bon preu. Només per tornar a sentir la calidesa del so del vinil (el mateix treball sona millor en vinil que en cd) ja val la pena. I ja no parlo dels records :)

    anna g.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall