arrels

Arreles en mi com el tacte de la tebior la primera nit d'hivern. Com la promesa del teu cos abans d'encetar la certesa de tots els besos. Com el verd de l'heura s'arrapa al gris de les parets. Arreles en mi així, com si res. Sense haver de forçar panys ni portes. Sense haver de conjugar nous verbs.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall