Vaig cremar les meves naus en arribar a tu, després de navegar per tots els deserts. Il·lusa i confiada, vaig creure que no em deixaries marxar mai més per tornar a conquerir salines i gots d'aigua. Sense bandera ni vaixell, ara cuso aquest desig balder al blau del mar amb cada braçada del fil de la meva pell. He après a respirar com els peixos i a ensinistrar les onades.
Molt maca aquesta entrada :)
ResponElimina(Quins lectors més vergonyosos que tens... Doncs t'ho diré una altra vegada)
ResponEliminaMolt maca aquesta entrada :)
hahaha!!! potser no tenen res a dir :)
ResponEliminaA destacar l'entrada "Vaig cremar les meves naus en arribar a tu" i la sortida "He après a respirar com els peixos i a ensinistrar les onades".
ResponEliminaNo deixis d'escriure mai, no t'ho perdonaríem els que com jo, de tant en tant, passem per aquest llamp de blog.
Perquè en quedi constància, tot iq eu sóc molt vergonyós, muà!
ResponEliminagràcies :)
ResponElimina