dones d'argila

Seuen i parlen dels homes que han perdut per sentir-los intensament, altre cop, a cada milímetre de la llengua. Per alleujar la tensió que la seva presència acumula en el silenci mentre els obvien. I els fan i els desfan en paraules, en gestos, en mirades lànguides, en rialles tristes. En avions i vaixells de paper de trajectes efímers en tardes de diumenge. Són dones joves que es mostren les empremtes que ells van deixar al seu interior, encara toves i fresques, malgrat estar fetes d'argila cuita.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall