morir per la boca

Quan verbalitzar un sentiment et torna vulnerable, el silenci és la millor defensa.

10 comentaris

  1. Hahahaha!!! Que vagi de gust, Joanaina :)

    ResponElimina
  2. És una frase que es podria fer cèlebre, però tu ets molt mala persona, eh? Per què m'ho fas això? Algú t'explica la meva vida, oi?

    ResponElimina
  3. Hahaha! XeXu, són reflexions de caire general, que es poden aplicar a moltes persones. I veig que amb tu he encertat :)

    ResponElimina
  4. D'acord, d'acord... Però massa silenci et pot tornar l'humor estantís. De vegades també convé cridar, coi!
    ;)

    ResponElimina
  5. Sí, de vegades les paraules són necessàries per recolzar els actes o els sentiments. Com dir un "t'estimo", de tant en tant, per arrencar un bes i un somriure. Sí, va, digueu-ho: sóc una romàntica malaltissa :)

    ResponElimina
  6. Si no fossis una romàntica no escriuries poemes. Fa moooolt de temps que ho sé :)

    ResponElimina
  7. Ai, Ramon. Tu sí que ho saps bé, que em segueixes des dels inicis. 2004-2011... són molts anys, no? Gràcies per la fidelitat :)

    ResponElimina
  8. Que bona que ets!! A vegades masses silencis t'allunyen del que vols...cal trobar el punt, com en tot...

    ResponElimina
  9. Gràcies, Pilar, per això de "bona". Sí, sempre l'equilibri, el maleït equilibri :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall