Horabaixa a casa. Finestres obertes
perquè passi aquest oratge de tarda que acarona les ganes de calma. La
casa es va obrint lentament i, a poc a poc, es deixa conquerir els
racons, apamar les distàncies perquè la sentim una mica més endins, una
mica més nostra. Reprenc la lectura de El quadern gris de Josep
Pla. El punt de llibre em recorda on em vaig aturar el darrer cop que
vaig passejar per les seves pàgines: a les últimes tardes d'una altra
llar que ara ocupa l'espai d'un record agredolç i tendre.
I assaboreixo Pla com si fos la
primera vegada. Llegeixo un estiu de prosa tan suau, fràgil i dolça que
aconsegueix emocionar-me. Sense poder-ho evitar, amb el pit inflamat d'un aire com de foc i seda, em ploren els adjectius mentre el vespre s'estavella contra un punt i a part.
De la seva obra complerta, un exemplar sempre corra a prop de la tauleta de nit. Pla, es deixa llegir amb aquell ara deixo ara prenc, que la majoria de llibres no permeten.
ResponEliminaSignat per: Un enamorat de Pla, a qui has deixat sense paraules. Brutal el post.
Pla, en petites dosis, és una delícia. M'alegro que t'agradi, Pensador. Gràcies :)
ResponEliminaDescrius una mena de paradís...(de Mca)
ResponEliminaAhir a la tarda estava a la glòria a casa meva. I suposo que ho vaig transmetre a través d'aquestes línies :)
ResponElimina