tàndem

Es van demanar un estiu dibuixat a mà alçada, de dies indecentment llargs, sense mosquits, però amb la fiblada de les paraules intenses. Un estiu de cireres ben vermelles, de temps d'espatlla bruna i l'equilibrisme insinuant del tirant de la samarreta. De flirteig entre les xancles i els peus nus, i tardes i tardes eternes de marinada i bicicleta. Un estiu com els d'abans, sense hores als rellotges, per poder estimar-se a pedalades.