Tornen els horaris Tetris i aquell córrer constant per no avançar, improductiu. Però, malgrat tot, hi ha aquell sentir-se viu de nou, després de la calor; l'efervescència del tornar a començar, aquest voler més i millor. Setembre com la porta que es tanca per obrir una finestra. La tardor és un desig amb textura de crema anglesa i un voler passejar per Berlín sense pressa. Per què les estones impossibles fan olor de canyella?
Oh, molt ben vist (i escrit) tot plegat. Què tal canviar - per motius pràctics- Berlín per Girona :P
ResponEliminaL.
Altre cop coses inodores amb olor a alguna cosa que jo no sabria determinar. Però el desig de tardor és compartit, i també les seves olors i colors. Per quan castanyes?
ResponEliminaM'agrada!!! (de Mca)
ResponEliminaCanvi acceptat, L. :)
ResponEliminaMmmm... Mira que no m'agraden les castanyes, però m'encanta el seu olor torrat i la parafernàlia de les paradetes :)
Anònima, gràcies! :)