apunts de poesia aliena

Què hi fas davant del mar en plena nit
gronxant la solitud
com qui bressa un nadó
per estalviar-li el plany?
El mag de la ciutat
ha tancat tots els trucs a la maleta.
Només batega el que no és fals:
el desig primerenc d'una verge,
l'agonia d'un vell, la fe del just
i tu, tot sol davant del mar,
amb el record clavat en un riell
i sentint com et punxen les estrelles.

Migdia a l'obrador, Miquel-Lluís Muntané

3 comentaris

  1. Jo, el pànic que s'acumula al pit, l'intento treure a passejar...

    ResponElimina
  2. Hahaha! M'acabo d'adonar que sempre em deixa els comentaris al post anterior, Sr. Tinc :)

    ResponElimina
  3. Hahahaha, és veritat: sóc de la generació dels iaios on-line, perdó!

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall