Dies d'un forat més de cinturó, de cent grams més de cansament, de retards de trens i trucades perdudes, de confondre present i passat en un mateix instant, estrany. Voler certa normalitat, i conformar-se amb el silenci de vellut dels vespres d'octubre i el tacte aspre de la lectura del diari rebregat. Aventurar-se a endevinar el vestit que durà l'endemà.
Cada nit, un repte.
Veig que a tu també t'ha pres l'octubre...
ResponEliminauuuuaaaalllààààààà... Genial Anna!!!! (de Mca)
ResponEliminaOctubre forever, Joanaina. Sóc dona de tardors :)
ResponEliminaEeeeeeeiiiiii... :)