Diumenges que neixen cansats.
I, sota una llum de veu desgastada,
esgranar hores de cantells llimats
que rodolen, pendent avall,
fins al final de la tarda.
Els cossos dels amants,
esgotats d'amor festiu,
s'espolsen els darrers besos que,
marcits al terra,
com un rastre d'engrunes,
indicaran el camí dels dilluns.
Els dies avancen
com una corrua de formigues.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada