Recomptes.
Quantes vegades has nedat aquest cel particular on els núvols són l'escuma de les mirades que van a trencar a la riba de l'horitzó. Dona-peix de mots amb escates que llisquen, suaus, per versos i paràgrafs d'aigua dolça, malgrat la sal.
Quantes vegades has volgut ser platja, terra ferma, port on ancorar. El desig, castells de sorra. I l'amor que es fa a la mar després de la tempesta. De cada naufragi, sempre se'n salva un poema.
Ohhh! No se m'acut res més, però a vegades no cal dir gaire cosa, no?
ResponEliminaNo, Marga, no cal. Però els detalls, encara que siguin petits, s'agraeixen sempre :)
ResponEliminaM'encanten els teus escrits breus, des que els he descobert em tens ben enganxada, però si et dic coses sempre perd la gràcia, no?
ResponEliminaT'entenc perfectament Marga, a mi em passa exactament el mateix, llegir l'Anna és un dels petits( o grans )plaers del dia a dia.
ResponEliminaMaría José
Noies, que sapigueu que m'heu fet posar vermella :)
ResponElimina