L'optimisme que malda per sortir a la superfície de gel i cristall que de vegades és el rostre impassible dels dies. Oxigen, salvavides, una esquerda. Sobreviure als naufragis de la rutina és sovint una qüestió de brànquies i escates. De cuirasses fetes a mida.
I somriures.
Doncs te n'envio un de ben gran, a veure si se't contagia i et faig somriure. I de pas, una abraçada :-D
ResponEliminaMoltes gràcies, Marga. N'estic fent una bona provisió per als dies que vénen :)
Elimina