Que tots necessitem amor ja ho van dir els Beatles. Però en aquests temps que corren, mancats d'il·lusió, tenim tendència a cercar aquest sentiment -a vegades amable, a vegades esquerp- i intentar retenir-lo i mantenir-lo viu amb tots els mitjans que tenim a l'abast. Que no s'apagui el foc, que no desaparegui la flama, així que sortim a buscar branquillons per la rutina boscada dels dies.
I és així com certes cançons, com alguns poemes són fusta, aliment, combustible, pedra foguera. Sovint, però, malgrat tenir el rebost ple de llenya, ens cal l'habilitat, el gest perquè el foc arreli i no s'ofegui. Sense traça no hi ha escalfor però sí amants maldestres que, un cop sols, esdevenen prestidigitadors de mans fredes que acaben enviant senyals de fum que es perden en el cel.
All you need is love. I un bon foc, que aviat arribarà l'hivern.
El millor és que, en realitat, no rima. Ah, el misteri de l'amor! Love, love me do...
ResponEliminaEn realitat, els afers de l'amor estan íntimament lligats amb la temperatura: n'hi ha que es cremen, n'hi ha que en surten escaldats...
ResponEliminaYou know I love you... :P
Sí sí, s'acosta l'hivern, ja ho diuen a Joc de Trons. La flama és difícil de mantenir encesa, per més que tinguis la voluntat de fer-ho. Però bé cal seguir lluitant, que el fred és mala cosa.
ResponEliminaHi ha dones que cremen, passen pel teu costat i... t'encens .
ResponEliminaBona tarda anna:)
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina