Que bé que els papallones encara siguin vives i es manifestin! Encara que si no fos així, sempre quedarien les crisàlides disposades a sorgir en situacions òptimes, o no tant, que la supervivència és un instint que no es pot eliminar més que amb la mort. M'agrada el poema i el seu ritme :-)
Que bé que els papallones encara siguin vives i es manifestin!
ResponEliminaEncara que si no fos així, sempre quedarien les crisàlides disposades a sorgir en situacions òptimes, o no tant, que la supervivència és un instint que no es pot eliminar més que amb la mort.
M'agrada el poema i el seu ritme :-)
Moltes gràcies, Miquel. Sempre és un plaer rebre comentaris teus :)
ResponEliminaPrimavera. Com tot allò que surt, hauria de ser de debò.
ResponEliminaMagnífic, nena... :-)
Gràcies, cantireta! :)
ResponElimina