Aquesta edat silenciosa,
invisible,
com un compàs d'espera.
Com arribar tard a casa
al vespre
i trobar la taula sola,
a mig desparar.
Entre les restes del sopar,
la urgència de les primeres vegades.
El desig tebieja,
la fosca escura els plats.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada