26.5.15

compàs d'espera

Aquesta edat silenciosa, 
invisible, 
com un compàs d'espera. 
Com arribar tard a casa 
al vespre 
i trobar la taula sola,
a mig desparar.

Entre les restes del sopar, 
la urgència de les primeres vegades. 
El desig tebieja,
la fosca escura els plats.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall