Empeny l'onada que creies adormida al fons de l'esquerda. És hora de naufragis: tems l'embranzida de la veu líquida amb deix de terratrèmol i tries el tacte en comptes de la paraula. Proves de fer parlar el cor a través del pes de la mà, i mesures el gest per abocar la quantitat exacta d'amor a la carícia.
Els dits, a cop de batec, xiuxiuegen el desig pel pendent de la teva esquena.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada