La sal mossega la pell amb dents de vidre per invocar el dolor. La sal crida la sal, però tu ja fa temps que has ensinistrat el mar interior que envolta la península de l'ànima per cosir-hi puntes i randes de cel·lofana.
Sucre a la nafra.
(sóc un palíndrom)
Quina provocació per llepar la nafra...! Esclar que la sal també té els seus seguidors.
ResponEliminaHi ha gustos per a tot, però amb sucre ve més de gust llepar les ferides, oi?
ResponElimina