Em recites la pell amb el tou dels dits.
El desig esdevé un llarg poema
on el tacte s'atura a cada piga
que imposa la pausa
que dibuixa el ritme:
la carícia pren aire
per continuar entonant
la línia de punts que et duu
fins al final de mi
fins a l'inici del joc.
Al cel de les teves mans,
constel·lacions.
Quants (uni)versos calen per dir el cos?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada