Els escrits antics són allà, al calaix, ben guardats, per recordar-me, per enyorar-me, per retrobar-me quan necessito saber d'on vinc, quan no vull saber cap a on vaig.
Em pregunto què n'he fet, de totes aquelles metàfores. Entre mudança i mudança, sempre acabem perdent alguna cosa.
Tantes metàfores maregen una mica, però els records en forma de petites píndoles no els llencis mai. No cal visitar-los, que estan bé on són, però cal que hi siguin.
ResponEliminaQui diu metàfores, diu estil, construccions, reflexions. Ahir vaig estar rellegint textos antics del blog, i trobo que he perdut força a l'hora d'escriure. La vida canvia, guanyem uns anys i les situacions i l'edat acaba afectant inevitablement la nostra perspectiva de les coses. La pell se'ns torna més dura, potser?
ResponEliminaViure en una armadura és més fàcil però també et tornes més insensible i feixuc. Millor meitat i meitat. Què tal un casc i unes bambes? Una mica de cada!
ResponEliminaLes bambes ja les tinc. Ara em falta el casc ;)
ResponEliminahauries de fer-ne un backup
ResponElimina