La boca, rèptil,
serpenteja entre la solitud
i els silencis.
La recança mossega
amb les dents corcades de l'ahir.
A la sang, el regust metàl·lic
d'un verí antic;
el desig, l'antídot.
Els llavis, ressecs,
muden de pell
per dir el fred que vindrà
amb paraules noves.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada