polaroid #1


impregnar-se de dilluns malgrat haver retractilat l'ànim(a) en plàstic. rutines esglaonades en converses de whatsapp on no toca mai el sol, esmorzar de bondies enllaunats i banda sonora de veïna-robot que toca el piano paret enllà. inèrcia, inèrcia, inèrcia. la gravetat digital fa rodolar la mirada paraules avall. una escletxa de sol, promesa de primavera que no arribarà perquè tarda de núvols predicció meteorològica estant. voler que el verb esdevingui tacte, que la imatge no reciti distàncies a través de poemes mediocres.

voler volar, malgrat les ales de plàstic i les piles gastades.

Comentaris

Entrades populars