fabricar-te una treva amb un cafè i un parell de bones intencions. no desitjar massa, mirar d'ensinistrar la set -com si això fos possible- i acotar l'optimisme amb les baranes de la prudència. que n'és d'avorrida, la maduresa, l'experiència que retalla il·lusions amb un ganivet de cuina. on és el vertigen? invocar-lo a les primeres notes de totes les cançons antigues, a les ferides mal tancades i al regust d'ortiga de vells precipicis dibuixats amb mala lletra. recordar és caure abisme avall. però amb la seguretat de dur un bon paracaigudes.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada