Pell endins, aquest viure Pangea i deriva continental. Ésser arxipèlags de pigues com illes desertes, desordre de tròpics, equador, hemisferis i pols; planúria daltònica de terra de siena, d'ocres i blau ultramar. Sota el cel epidèrmic, canvi climàtic i cromàtic. Llar d'anticiclons i grisos símil plata; incendis magenta, vermell terratrèmol, un grapat de tsunamis despistats, dies tramuntana i nits gregal, dona de pluja que no sap ploure.
Pell enfora, dins d'aquest caos ordenat per ordre atmosfèric, voler-se de tant en tant en clau de fragilitat, en tot de finals de pel·lícula francesa amb fons de mar embravit i sentiments que s'hi ofeguen.
Posi'm un dia de platja d'hivern, si us plau, en vas ample i amb veladura de primavera.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada