ARTÈRIES

Viatjar. Cada desplaçament, per petit que sigui, et porta a conèixer indrets nous que entren a formar part de la nostra geografia particular. A la meva, hi trobo infinitat de pobles i ciutats. Nuclis urbans de diverses grandàries, de diverses característiques, però amb un tret comú: gairebé tots estan banyats per les aigües d’un riu. Un riu de vegades ignorat, de vegades quasi desaparegut, de vegades brut i contaminat.

Sense columna vertebral, sense artèria principal, a una ciutat sense riu li manca la rialla de l’aigua. Aquella remor de vida que no passa desapercebuda quan, cap al tard, creuem el pont que ens duu cap a casa.

EFEMÈRIDES

Els pretèrits fan niu amb fulls de calendari a la teulada de casa meva. I ponen ous de colors, dels quals surten efemèrides amb una cua ben llarga, feta de dies d’anys passats.

ADVERBIS

Massa. Molt. Força. Bastant. Prou. Gaire. Poc. Gens.

Et miro. Ja fa temps que vas pujar als cavallets. A aquesta atracció de fira que és la vida. Em somrius dolçament quan passes davant meu i jo et saludo amb la mà. Em dius que m’estimes i que sóc tan maca com un pastís amb estels de caramel. He decidit que ofegaré dèries i combinacions d’adverbis en un got de llet mig buit. O mig ple. Estic cansada d’intentar quantificar l’amor i els sentiments. No serveix per a res. M’asseuré tranquil·lament a veure com fas voltes. A contemplar, tota sola, com vas creixent.

EXCESSIVA

És excessiva. Excessivament dramàtica. Dramàticament exagerada. Tendeix a no mesurar ni paraules ni pensaments. Sent en grau superlatiu. Ho sap i, per aquest motiu, cada matí se cenyeix un cos fet de signes de puntuació i de normes ortogràfiques i sintàctiques que aconsegueix reprimir mínimament aquest excés d’ella mateixa quan escriu. Però, per tal de poder-s’hi encabir, oralment segueix una dieta estricta: es nodreix únicament de silencis. Desnatats. Hipocalòrics. Magres. Prudents.

PRIMERS MOTS

Vaig néixer ahir, quan et vaig tenir a les mans. Cansada de no poder fer altra cosa que mirar i escoltar, vaig decidir que volia aprendre a parlar el teu idioma. Amb els capcirons dels dits adolorits per l’esforç, avui balbucejo aquest alfabet -els meus primers mots- amb la dificultat del nounat. Sol. Mi. Do.