La idea que torna, que amenaça, que maltracta, insistent. Inútils, els parèntesis, les parets. Les barricades de punts i a part. El cor tremola batecs de mots tartamuts. Ordres d'allunyament en morse per no sentir a prop l'alè-olor-dolor del passat. O-bli-da'm. L'amor podrit fa pudor de vidres trencats.
7.2.11
cops
De tant en tant, una frase que remou el solatge d'aquell amor que dorm al fons del vas. Tornar a estimar-te breument, a cop de paraula, de tant en tant.
6.2.11
diumenge a la deriva
Mots mòlts al molinet,
un do sostingut als dits
en clau de gemec:
el desig es revincla
en un sol cos,
sol.
Cafè per a dos,
concert de tassa i plat
per a una cadira buida:
te'n bec l'absència,
i el dolor se'm trenca
en pluja fina.
La sal et busca
per camins de celofana.
un do sostingut als dits
en clau de gemec:
el desig es revincla
en un sol cos,
sol.
Cafè per a dos,
concert de tassa i plat
per a una cadira buida:
te'n bec l'absència,
i el dolor se'm trenca
en pluja fina.
La sal et busca
per camins de celofana.
5.2.11
la ciutat prohibida
Hi ha una ciutat que només existeix als mapes de la memòria i a les fotografies antigues. Una ciutat on plou quan plores, quan escorres l'enyor que encara et queda al fons d'alguna butxaca. Una ciutat de carrers estrets, de cossos propers, de mans agafades. D'habitacions d'hotel on et vaig estimar molt, i moltes vegades. Una ciutat on em prohibeixo anar per no trobar-nos pels racons i les cantonades. La pedra i l'asfalt encara esgarrapen.
2.2.11
conferència
A partir de dilluns vinent, trasllat oficial al país del divorci. Si el passat vol parlar amb el present, haurà de marcar el prefix 'ex-' seguit del número de telèfon corresponent. Perquè els papers, els sentiments i les fronteres incrementen el preu de la trucada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)