la veu de la pell

La mesura d'un gest amable. I que s'escurcin les distàncies.

Que parli el tacte.

cal·ligrafies coreografies

Arquejo l'esquena de les lletres, elàstiques. Tibar els angles i llavors, música fora dels pentagrames, dansa sobre el blanc que tot ho promet, síl·labes tòniques, apoteosi d'accents i verbs en moviment, tot conjugant l'aire. El centre de l'univers escrit sovint s'amaga al punt volat de la ela geminada. 

ara

Ara que ens sobrevé la nit.

Ara que ja hem tancat amb clau

els panys de totes les portes.

Ara que ens tenim a prop

malgrat no tenir-nos.

Ara que arriba l'hora

dels miratges i els miracles.

Mentim-nos.

I celebrem les petites victòries.

petit amor

Àvids de paraules, cercar una cançó on clavar els ullals i els sentiments, afamats. Hi ha vespres anèmics fets de massa aire i poca carn.

càrregues

He perdut el compte de quantes dones havia volgut ser fins l'instant en què finalment em vaig trobar sota les capes d'aquesta pell aspra. Hi ha dies, però, que pesen tant que sembla que no n'hi ha prou amb ser-ne una de sola, i enyores ser altres mans i braços, i rostres equilibrats, i turmells fins i cames llargues. A manca de bellesa, la força d'un polsim de caràcter i aquest creure's valenta; la femineïtat com a penyora per aconseguir moure muntanyes. O que les muntanyes es moguin amb tu.