Has decidit que ompliràs els badalls infinits d'aquest estiu de metres i metres de blau piscina. Del trànsit frenètic d'alguna papallona despistada que encara t'escriu pessigolles a la panxa quan trobes aquell somriure conegut al final de l'andana dels dies que ens mosseguen el cor de vuit a cinc. Faràs lloc per col·locar-hi quelques mots en français que et ronden en vol rasant durant les nits de lluna plena, el tacte suau d'un miol, un grapat d'enyor sobtat, cent grams de cançons preferides reproduint-se en bucle.
I, sobretot, hi encabiràs aquests minuts de sentir-se invencible -no saps per què, no saps com- malgrat la fragilitat dels ponts que travessem, malgrat la certesa de l'abisme. Malgrat el pes invisible de la por, i tot aquest vertigen, si us plau, si us plauet, posi'm un bon dia.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada