A falta de sol, aprendo a madurar en el hielo. Henry Michaux
Perquè ja no podem transformar en punt i seguit tots els punts i a part. Perquè els errors ja no s'esborren amb goma, perquè penalitzen en cada examen final. Perquè ja no tenim edat per jugar a fet i amagar, obro els ulls i deixo de comptar. Deserto d'aquesta guerra abans que el dolor dibuixi amb retolador vermell la línia de foc. Perquè ja no es tracta només de no morir, sinó de sobreviure.
Així m'agrada! Amb dos... d'això... tu ja m'entens.
ResponEliminaHahahaha! Sí, Arare, ja t'entenc. Petons! :)
ResponEliminaPerò si no podem desertar, dona, que no podem!
ResponEliminabuff, perquè el dolor no ens marqui per sempre... i sobreviure no sigui una lluita massa difícil.
ResponEliminaJo he après a madurar a la llum de la lluna :)
ResponEliminaI de sobreviure feliç, això és res...
ResponEliminaUn petó.
ResponEliminai perquè no es tracta només de sobreviure, sinó de viure!
ResponEliminaun petó
Però sobreviure sense errors no, si us plau
ResponEliminaTot plegat és difícil, oi? Viure, sobreviure... el punyetero equilibri i la maleïda felicitat.
ResponEliminaGràcies a tots/totes per deixar el vostre granet de sorra aquí :)