La ferida, altre cop. El cafè és ben amarg i la xocolata es desfà sobre el marbre. La dolçor que no cura. Maltracteu-me les paraules, doneu-me punts de sutura, llegiu-me en diagonal. Mai no podré tornar a escriure el present del verb estimar. I mai podré deixar d'estimar(-te) si no és que perdo el punt, el nord, les claus i el cap.
Jo m'estimo més fer-te un massatge curatiu...
ResponEliminagràcies per l'oferiment, zel! no estaria gens malament, no :)
ResponEliminaÀnims anna! Mai podrem deixar d'estimar...
ResponElimina